Tronet

Mentre s’encenia l’últim tram de metxa, va veure com les imatges de sa vida passaven per davant d’ell en tan sols un instant. Tingué consciència de si mateix quan aquella treballadora de mans sàvies, àgils i segures posà la mescla de carbó, sofre, potassa, un poc d’Alquímia i la metxa dins del canonet, l’embolicà amb paper roig cridaner i l’amarrà com una lletuga; la foscor del magatzem, el viatge en caixes, la lluminositat i colorit de la plaça… Un esclafit espectacular va coincidir amb l’última imatge. L’any que ve, coet!