TORNAR

Feia anys que no visitava València per les Falles. Les aglomeracions m’angoixaven, no suportava veure’m arrossegat per un riu de visitants. L’última vegada, amb Maria. Tot el que tenia la festa ho endolcia amb el seu optimisme. Tots els monuments tenien alguna cosa per destacar… la crítica, l’originalitat, l’art. La música la feia ballar sempre. No sé si era el foc el que il•luminava la seua cara o era a l’inrevés. Però el que més gaudia era la mascletà, i hui, que he tornat a sentir-ne el seu so, he vist, sobre el fum, els seus ulls càlids.