LA MEUA OFRENA

No em cansava de veure-me a l´espill. Els monyos, la pinta, la mantellina de ma mare. La dona de l´espill somreia
Després, pel carrer de La Pau, continuava tocant-me el cap amb el pentinat que mai pensava que tornaria a lluir.
En arribar a la Plaça de la Verge, se´m va escapar una llàgrina. Potser ningú s´adonara, però el meu ram era molt especial.
Els clavells estaven anugats per un mocador, el que va cobrir el meu cap al llarg del dur tractament. I amagat entre dos flors, un paper. L´analisi que certificava que la malaltia ja no existia.