CRÒNICA D’UNA MORT ANUNCIADA

Sóc valencià, però mai havia viscut les falles. Mare de Déu…Des que vaig caure a terra enmig de la Plaça del Tossal en la primera despertà, he viscut com ànima en pena…Pasacarrers, verbeneta, paelles, mascletà, ofrena…
I per fi, el gran dia, Sant Josep. Missa en la parròquia, pot ser que salve el cul. Ho supere tot, cervessetes, menjar, vesprada de festa…I la cremà.
Hui, vint de març, pense que ja puc estar tranquil…

-Pare, qué ha sigut això? Quin sobresalt!
-Res, fill, que el pare ha xafat un tro de bac…

Sonia Pérez Agustín